Monestir de Sant Pere de les Puel·les
 El monestir
 Horari litúrgia
 Activitats
    Full 2024-2025
 Hostatgeria

 Comentaris dominicals

 Fraternitat de Sant Pere
 Amigues i Amics - web
      [tríptic]
 
Psicologia i Espiritualitat
 Vetlles

 Contacte

 Puiggraciós

 Taller restauració
 
Taller ornaments

 ACAT  Assís
 ACUB  CMSH

Qui som

 Som una comunitat de monges benedictines
     amb més de mil anys a la ciutat de Barcelona.
 Ens configura la Regla de sant Benet.

 Sant Benet (480-547) concep la vida monàstica
     com l'escola del servi diví,
     una forma de seguiment del Crist
     que tant pot animar la monja com el laic
     en el seu camí vers Déu.

 La seva discreció anima una vida equilibrada
     en el dia a dia
     i és un testimoniatge de normalitat en el nostre temps.

Una mica d'història

 El 16 de juny de 945, any IX del rei Lluís IV, el d'Ultramar,
     Guilarà, bisbe de Barcelona,
     va consagrar la primitiva església.
 El monestir estava situat fora de la muralla romana.

 El rei Jaume I feu contruir les noves muralles
     seguint el camí de les actuals rondes
     de Sant Pere, Sant Pau i Sant Antoni.
 El monestir hi quedà dins,
     adossat al baluard anomenat de Sant Pere.

 L'11 de setembre de 1714
     hi caigué ferit Rafael Casanova,
     conseller en cap de Barcelona.

 Avui l'església subsisteix com a
     parròquia de Sant Pere de les Puel·les.
 És l'únic edifici que resta de l'antic monestir.

 El 13 d'agost de 1879
     s'inaugurà el monestir actual a Sarrià.

 La nostra comunitat de monges no s'ha extingit mai.
 Som a Barcelona, sense interrupció,
     des del 945 fins avui,
     la primera comunitat femenina de tradició benedictina
     que va existir a la ciutat.

La litúrgia

 La nostra vida és, bàsicament, una vida que prega.
     una vida de relació personal amb Déu
     en gratuïtat.

 Aquests temps privilegiats de pregària
     es viuen en comunitat:

  • l'Eucaristia és l'eix del dinamisme quotidià;
  • la Litúrgia de les Hores -matines, laudes,
         pregària del migdia, vespres i completes-,
         ens ajuda a estar atentes a Déu tot el dia.

 En la solitud de la lectio divina
     assaborim el que hem pregat en comunitat.